SISCAR I VICENS, CARLES VICENT

Com unes mans, la poesia m’agleva el desori de dins i de fora. Li dona forma, cos, paraula, llum, a aquell espai que continua més enllà d’on arriba la pedra dels sentits. Pense que tots hem de menester un refugi, una intimitat estricta, i en aquella llar singular, fer pausa i provar de pair cada interval de vida.