(Fotografia de: Carles Mercader)

Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona, 1954), poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió, agitador cultural i traficant d’idees. Va ser director del centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) del 1990 fins el 2008 i del 2009 fins el 2013 ho va ser de l’Arts Santa Mònica (Arts, Ciència, Pensament i Comunicació). Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l’Any Miró, de l’Any Pla i de l’Any Dalí. Darrerament ha publicat Miró i els poetes catalans (2016).

A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i les arts i de les aportacions del pensament crític i científic, ha anat construint una obra ben personal, a més d’endegar diversos projectes multidisciplinars entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis.

D’entre els seus llibres, destaca, a més de la poesia, recollida a Massa fosca (Poesia 1978-2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (2005), la sèrie Tràfic d’idees -una autobiografia intel·lectual sense subjecte, de gènere híbrid, transversal, ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral-, dins la qual han aparegut, recentment, L’escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat (1999), Desglossari d’un avantguardista (2000), Els germans (2002), El cervell i les venes (2005), La consola de Cadaqués (2007), Un sereno en el cementiri de l’art (2011) i Un traficant d’idees a les fronteres de l’art (2013).

Va fer el paper de Casanova en el film Història de la meva mort, d’Albert Serra, Premi Pardo d’oro del Festival del film Locarno. També, com a Le Brun, es troba amb Jean-Pierre Léaud a La mort de Louis XIV, d’Albert Serra.

Com a poeta, va aplegar la seva obra a Massa Fosca. Poesia 1978-2004 (2004). Posteriorment va publicar a Tres i Quatre Santa Follia de ser Càntic (2005), que precedeix Radicals lliures.