Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) ha estat el primer filòleg professional valencià i un notable historiador de la cultura. En el camp de la filologia, tingueren un merescut renom La llengua dels valencians (1933), que compta amb més de trenta edicions, la Gramàtica valenciana (1950), La cartografia lingüística catalana (1956), Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVII (1963), El sector progressista de la Renaixença valenciana (1977) i l’Aproximació a la història de la llengua catalana (1980). Col·laborà amb Francesc de Borja Moll en l’Atlas lingüístico de la Península Ibérica i en el Diccionari català-valencià-balear, iniciat per Antoni M. Alcover. En el camp de la història de la cultura, destaquen les seues col·laboracions en la Història del País Valencià (1965) i l’obra La ciutat de València (1972), reiteradament editada i no superada com a obra descriptiva de conjunt. Fou el primer catedràtic de Lingüística Valenciana de la Universitat de València (1976). Fundà el Departament homònim (1976) —ara, de Filologia Catalana— i creà l’Institut de Filologia Valenciana (1978). El 1974, rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1997 la Distinció al Mèrit Cultural, concedit a títol pòstum per la Generalitat Valenciana, i, el 2001, també pòstumament, la Medalla de la Universitat de València.