Isabel Garcia Canet (Pego, La Marina Alta, 1981) és Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València i té el Màster de Professorat de Secundària en l’especialitat de Llengua i literatura catalanes (especialització en valencià) de la Universitat de València. Actualment es dedica a la docència de l’ESO i Batxillerat. El 2002 entrà en l’Aula de poesia de la Universitat de Valencià i en l’Aula de Teatre de Filologia. El 2006 va estudiar un Curs Universitari Erasmus a la Universitat de la Sorbonne IV de París, i açò ha marcat alguns dels seus poemaris.
Es donà a conèixer amb el XXVII Premi de Haikus Joan Teixidor de la ciutat d’Olot de 2003 pel recull Pell de serp, dins el poemari La quietud de les pedres, de Viena edicions. L’any 2006, el llibre Claustre (3i4, ed.2007) guanyà el Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, el qual va ser reconegut el 2008 amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians atorgat per l’AELC, fou la primera dona en guanyar-lo. Amb el poemari L’os de la música va obtindré el XII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot publicat per Edicions Bromera. L’any 2014 va publicar el Llibre-espectacle, Nit de sal o Nocturns de mare mar (poema performàtic), editat pel dramaturg Albert Mestres en Rema edicions i l’Institut de les Lletres Catalanes.
Ha traduït el llibre Polítiques de l’enemistat de l’autor Achille Mbembe, ed. El Magnànim, 2019; traducció francès-català.
El 2020 el seu poemari La llum del buit (Tabarca Llibres, 2021) ha guanyat l’11´3 premi de poesia ciutat de Torrent. I l’octubre de 2024 ha guanyat el 53é Premi de poesia Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre de l’editorial 3i4, amb Els afores.
La seua poesia ha estat traduïda a diverses llengües com ara el castellà, anglés, francès, italià, portuguès i noruec. Ha participat en nombrosos espectacles poètics i musicals, recitals, presentacions, com posant la veu i actuant com a actriu en obres de teatre, audiovisual i ràdio. La seua poesia ha estat musicada en grups com Krama, Rafa Xambó, Ona nua, Manel Garrido, Sense Sal i Marala.