Josep M. Muñoz Pujol (Barcelona, 1924) és escriptor i doctor en medicina. Des del 1955 ha escrit, estrenat i publicat una desena d’obres de teatre. És autor de la novel·la Dies de la raó perduda (1998), amb el rerefons de la guerra civil, i d’un relat sobre la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970: La gran tancada (1999). Ha publicat tres biografies: El falcó de Sueca (2002), sobre la figura de Joan Fuster, Agustí Duran i Senpere: temps i memòria (2004) i Lluís Nicolau d’Olwer (2007). Ha guanyat el premi Ciutat de Barcelona (2009) amb Petita crònica del teatre independent a Catalunya (1955-1990) i ha publicat el relat històric Tots els camins duen al llit de Venus. Història d’Abelard i Heloïsa (2010).