Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986). Amb vint-i-dos anys va publicar el seu primer llibre, Implosions (LaBreu Edicions, 2008). Des del 2006 escrivia al blog No caic, em tiro (Premi al Millor blog escrit en català als Premis Vila de Martorell 2012), on va ser descoberta per l’editorial. L’any 2013 guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013). Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual publica el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Al 2016 guanya el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions, 2016) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El Tubercle (Editorial 3i4, 2016), que configuren la primera i la segona part de la trilogia Arrel Trinitat, trilogia que es clourà amb el llibre Altres semidéus.

La seva obra poètica l’ha revelat com una de les veus joves més trencadores i fresques de la literatura catalana actual. Des de fa temps troba gust en recitar els seus versos en públic. Ho fa habitualment arreu de la geografia catalana, convidada a diferents lectures en públic. Internacionalment ha viatjat com a poeta convidada a Croàcia (Universitat de Zadar, Universitat de Zagreb i Centre Croat del PEN Club), Sardenya (Festival Cabudanne de sos poetas), Anglaterra (Cambridge Union Society) i Rússia (gràcies a la ILC i a l’Institut Perevoda).

La seva poesia està traduïda al croat, francès, rus, anglès, castellà i italià.