Esperança Roure és el pseudònim d'una dona nascuda a Barcelona l'any 1962, que va patir abusos sexuals per part del seu pare des que era nadó i fins als dotze o tretze anys, quan va ser prou gran per a aprendre tàctiques per a evitar-lo.

Amb la intenció d'ajudar a eradicar, prevenir, aturar i donar assistència en els casos d'abusos sexuals a menors, l'Esperança relata amb una sinceritat plana i crua les seves experiències de diari personal.

Només si tots, adults i joves, assumim la nostra part de responsabilitat (escoltant l'infant, denunciant si cal, creient el que diu el menor, comprenent l'immens dolor i les seqüeles que deixa l'abús en els infants i en els adults que n'han estat víctimes, no girant la cara cap a una altra banda, parlant-ne, etc.) podrem donar l'assistència necessària a totes aquelles persones que són o han estat víctimes d'aquesta atrocitat.