Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 1931-2018) ha estat l’historiador català de projecció més amplia. Deixeble de Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar, va esdevenir mestre d’historiadors per mitjà de la docència a les universitats de València, Liverpool, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra. En aquesta darrera fou el fundador i el director durant deu anys de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives.

La seva obra historiogràfica comprèn des de l’estudi del segle XIX espanyol fins a la reflexió sobre els usos socials de la història i el paper de l’historiador. També va fer una síntesi de la història de Catalunya a La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (2014). Darrerament s’havia dedicat a estudiar de manera global el segle XX i el començament del XXI amb obres com ara Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011) o El siglo de la revolución (2017).