Andreu Gomila i Llobera (Palma, 1977), periodista i crític especialitzat en arts escèniques. Ha publicat quatre poemaris: Un dia a l’infern dels que són (2001), que va obtenir el premi Amadeu Oller i, posteriorment, el premi Memorial Anna Dodas 2003 a la millor opera prima del bienni; Diari de Buenos Aires (2007); Aquí i ara (2007) i Carrer dels dies (2012). També ha publicat dues novel·les, El port. No serà res de mi (2010), i Continents (2016). I l’assaig periodístic, amb Marta Salicrú, Putos himnes generacionals. Relat sobre l’escena musical barcelonina (2015). Ha estat traduït al castellà a Mèxic, dins l’antologia Los versos de los acróbatas (2005), i a Espanya dins una altra antologia, Los perfiles de Odiseo (2007). També li han traduït poemes al francès, al serbo-croat i a l’estonià. Ha editat els llibres La forma d’un sentit (2015), de David Carabén, i El dolor de la bellesa (2017), de Roger Mas.