Andreu Nin i Pérez (1892-1937) va ser el marxista català amb més impacte en l’àmbit internacional. De jove fou membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana. L’any 1913 passà a militar a la Federació Catalana del PSOE, però així i tot mantingué les posicions catalanistes. A partir del 1919 fou militant de la CNT, on dirigí Solidaridad Obrera i fou secretari del Comitè Nacional del sindicat. L’any 1921 formà part de la comissió de la CNT que marxà a Moscou per participar en el Congrés Constituent de la Internacional Sindical Roja. Hi va romandre fins el setembre del 1930, i fou secretari general adjunt de la Internacional i estret col·laborador de Trotski. Retornà a Catalunya l’any 1930 i fundà l’Oposició Comunista d’Esquerra (Esquerra Comunista), que el 1935 s’unificà amb el Bloc Obrer i Camperol per constituir el Partit Obrer d’Unificació Marxista. En esclatar la guerra civil, el 1936, fou conseller de Justícia del Govern de la Generalitat. Després del fets de maig del 1937, en plena repressió contra el POUM, morí assassinat a mans de la policia política soviètica.