Josep Ballester (Alzira, Ribera del Xúquer) és escriptor i catedràtic d’educació literària al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de València. Ha publicat els següents llibres de poesia: Passadís voraç del silenci (1985), Oasi (1989), Tatuatge (1989), L’holandés errant (1994), La mar (1997), L’odi (2005), Les muses inquietants (2006), A la intempèrie (2017) i Llibre dels somnis (2022). D’assaigs i estudis literaris destaquen Joan Fuster: una aventura lírica (1990), Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra (1992 i 2006), La poesia catalana de postguerra al País Valencià (1995), L’educació literària (1999 i 2007), La traïció d’Ariadna (2001), La mirada de Xahrazad (2006), L’encantador de serps (2009), Les ulleres de Bartleby (2011), Diàspores. Paraules i geografies d’exili (2017) o Atles d’aigua i de pedra (2019). Li han atorgat, entre altres premis: l’Ausiàs March, el Ciutat de Palma, el Vicent Andrés Estellés dels premis Octubre, el Premi dels Escriptors Valencians, el Ciutat d’Alzira de novel·la, el Josep Vallverdú d’assaig, el Maria Mercè Marçal o el Premi de la Generalitat Valenciana al millor llibre editat.