CORRESPONDÈNCIA JOAN FUSTER 10: XAVIER CASP, MIQUEL ADLERT, SANTIAGO BRU I VIDAL, 2ª PART

Codi: CF00010

Autor: FUSTER I ORTELLS, JOAN

Col·lecció: CORRESPONDÈNCIA JOAN FUSTER

Pàgines: 403

Dimensions: 13.5x21 cm

Data de publicació: 04/09/2008

ISBN: 978-84-7502-749-4

La correspondència de Joan Fuster, conformada dia a dia durant més de cinquanta anys, constitueix així, en primer lloc, pel volum, la diversitat i la qualitat dels seus interlocutors, una font preciosíssima per al coneixement i l’estudi d’un període particularment difícil de la història, la cultura i la societat catalanes. Hi trobem reflectits, a través de la seua mirada i la dels seus corresponsals, i expressats en les seues paraules, els principals esdeveniments de l’època, especialment els que afectaven més de prop la cultura catalana, i els sentiments entre el desànim i l’esperança, que aquests esdeveniments despertaven. Hi ha, així, com a tema obsessionant durant tota la postguerra, la persecució i repressió de la llengua i la cultura catalanes. Però també els esforços de reconstrucció: la represa del valencianisme de preguerra els contactes amb el món català  de l’exili i amb els nuclis resistents del Principat, els premis literaris, les trobades d’intel.lectuals castellans i catalans, les editorials i les revistes en català, l’efervescència i la renovació de la Universitat, la unitat de la llengua, el sacseig d’una societat “en perpètua somnolència digestiva”, el valencianisme i el catalanisme polítics, la fi del franquisme i la transició democràtica, l’estatut d’autonomia, les esperançes i els avanços reals en la recuperació cultural i lingüística, “nacional”, i també les dificultats, les regressions i els desenganys.En les seues cartes, Fuster anota i comenta aquests esdeveniments, dona les seues impressions i demana la dels seus interlocutors, escriu la història del seu temps: una història a fragments i dispersa entre els diferents destinataris de les cartes, però que l’edició de l’epistolari ens permet ara ajuntar i reconstruir, llegir de manera seguida i amb el contrapunt dels seus corresponsals, escriptors i gents de lletres en la seua majoria, perrò també professors i artistes, polítics i capellans, i en general una nodrida i variada representació d’allò que en diriem societat civil.Hi podem també reconstruir, a través de les cartes creuades i de les referències a tercers, les diverses trames de relacions intel·lectuals i de sociabilidat que configuraven el món cultural i a les quals havia d’incorporar-se el mateix Fuster.

La seua raresa com a corresponsal valencià, juntament amb la simpatia i el respecte que suscitaven els seus escrits, el convertien en un interlocutor preferent i insusbstituïble per  a la gent del Principat i de les Illes, mentre que la seua condició un tant exòtica i perifèrica, li permetia mantenir-se lluny o al marge de les inevistables topades entre els diversos grups literaris i intel·lectuals, conservar la seua independència i relacionar-se  amb tots ells al mateix temps.