Codi: UN00006
Autor: ARDIT, MANUEL
Col·lecció: UNITAT
Pàgines: 166
Dimensions: 12.5x18.5 cm
Data de publicació: 09/12/1998
Quin ha estat el paper que la Inquisició ha jugat el País Valencià durant els seus tres segles llargs d'existència? Evidentment, preservar els indígenes contemporanis seus de les mil formes que revestia l'heterodòxia.
Això, que totes les “ortodòxies” troben perfectament raonable, té l'inconvenient que es posa a la pràctica, i que, a la pràctica, tots els mitjans solem semblar bons als poderosos.
En el cas concret de la Inquisició valenciana -una “sucursal” de la castellana, com sempre-, preservar de l'heterodòxia equivalia a perseguir sense concessions, d'una banda, les minories ètniques i religioses marginals, els moriscos i els jueus, i de l'altra, les inquietuds perilloses, els humanistes, els il·lustrats...
Que hauria passat si la Inquisició no hagués perseguit els jueus, els moriscos, els humanistes, els il·lustrats, és a dir, si no hagués existit la Inquisició? Naturalment, els problemes no haurien fet sinó canviar. Però, i en última instància? Tot i que potser el País Valencià es “mereixia” la inquisició que li vingué a sobre, com l'autor del llibre no s'esta d'insinuar, no se sap mai de què és capaç el poble més “decadent” quan no ha de retre comtes davant un tribunal d'aquesta mena.
Darrera la implacable fredor dels documents que, en sèrie antològica, constitueixen aquest llibre, hi ha, primer, és clar, el dolor físic concret, la injustícia soferta pels nostres “heterodoxos”, però també, i per això mateix, perquè hi assistia, dura i insolidària, o solidària i impotent, o senzillament ignorant, la presencia de l'”altra gent”, els testimonis -els jutges venien de fora-, que són, gairebé per eliminació, el cos del qual hem sortit els actuals valencians.