Codi: UN00014
Autor: GARCIA CÀRCEL, RICARD
Col·lecció: UNITAT
Pàgines: 192
Dimensions: 12.5x18.5 cm
Data de publicació: 09/12/1998
ISBN: 978-84-8510-414-7
García Càrcel i Císcar Pallarés s'han submergit en les aigües profundes, en les bases estructurals, amb l'intent de posar en relleu que la crisi del feudalisme condiciona la mateixa existència de moriscos i agermanats, és a dir, dels antagonistes i protagonistes de l'alçament revolucionari de 1520-1523. Després de l'encreuament històric d'ambdós grups socials, els autors analitzen la revolta morisca de la serra d'Espadà i la interpreten com un nou agermanament, quan encara no s'havia consumat la repressió de l'anterior, a càrrec dels cristians vells. Tant la germania com la revolta morisca posterior tindrien, doncs, un denominador comú: el descontentament burgès-artesà, per un costat, i el camperol, per l'altre, contra la repressió feudal.
La morfologia de les Germanies ha estat tractada d'acord amb el model Crane Brinton-Jaume Vicens i Vives, registrant l'absència de la inicial “Recolta dels privilegiats”; la conquesta del poder per la revolució, identificada amb el cop d'Estat municipal del 26 de maig de 1520, que incloïa dos agermanats en el cos dels jurats; el moderantisme revolucionari, amb els seus líders Joan Llorenç, Guillem Sorolla i Joan Caro; i, finalment, el radicalisme revolucionari de Vicent Peris i de l'Encobert, interpretat aquest, per primera vegada, com el portaveu dels interessos d'uns camperols aclaparats per l'escalada dels censals, a partir de 1521...
(Del pròleg de Joan Reglà)