DEPENDENT BEN PLANTAT PER A HEREU SOBIRANISTA

Codi: NA00095

Autor: O'HARA, DANIEL

Col·lecció: NARRATIVES

Premi: ANDRÒMINA DE NARRATIVA

Pàgines: 136

Dimensions: 16x24 cm

Data de publicació: 01/10/2012

ISBN: 978-84-7502-913-9

“Avui l’Oriol ha de celebrar Sant Valentí per no disgustar el nòvio. Si fos una relació com Déu mana, li aclariria que ell celebra el Dia dels enamorats català: Sant Jordi, però no vol resultar desagradable amb una afirmació nacionalista que la història no necessita de moment. No és que el nòvio de l’advocat no sigui català, també ho és, però de Cornellà del Llobregat, concretament de Sant Ildefons, el barri del grup musical Estopa, coincidència que no omple el xicot d’orgull. Per això més val no recordar-l’hi com va fer l’Oriol quan es van conèixer,si bé el comentari els va permetre descobrir que, a més de l’atracció física, els unia el menyspreu pels germans Muñoz: xarnegos per un, garrulos per l’altre”.

Dependent ben plantat per a hereu sobiranista és un melodrama descregut i alhora apassionat que, allunyant-se deliberadament del pensament correcte i bonista, ofereix una visió inusual de la societat catalana mitjançant la història d’amor entre un madur advocat catalanista – etern playboy de la societat civil- i un jove cornellanenc que renega dels seus orígens i desitja prosperar en la Barcelona burgesa i nostrada. Aquest conte de fades al revés, que podria passar per una versió iconoclasta d’Ultimas tardes con Teresa de Marsé, és també una nova versió del mite de Pigmalió. Així el romanticisme ingenu -però pràctic- del noi és propi de qualsevol Pretty Woman, d’igual manera que el seu català fonèticament accidentat remet a l’Eliza Doolittle de l’obra teatral, a qui calen unes classes d’anglès per desempallegar-se de l’accent cockney.



Amb un llenguatge precís i dinàmic, però transcendent, Daniel O’Hara construeix una novel·la lúcida i explícita, premiada per la seva força i valentia. Un llibre que no ha deixat indiferent a qui l’ha titllat de “literatura degenerada”.

La crítica diu:

Pere Guixà "Panorama de Narrativa Catalana" dins Serra d'Or, Abril 2013.

Daniel O’Hara és un autor que va a la seva. Les seves novel·les, molt breus, sempre fan de bon llegir, i ja n’ha escrit tres des del 2005. Dependent ben plantat per a hereu sobiranista (Edicions 3i4) va endur-se el premi Andròmina. El títol, ben eloqüent, dóna indicis que la història explica el vincle d’un noi de família immigrant del Baix Llobregat i un ciutadà benestant de la zona alta de Barcelona. O’Hara escodrinya, amb una mirada freda però enèrgica, les mediacions de tota casta que hi ha en les relacions personals. El dia del client i La cançó de l’estiu eren llibres ben escrits, sempre animats per una intenció dissolvent, estrabul·lada i prou humorística. La novel·la present afina encara més bé les eines de la incorrecció (hi ha un ús irònic dels llenguatges vacus de la modernitat i la formalitat) per explicar-nos una història d’amor melodramàtic, basada en el mite de Pigmalió i embullada en les projeccions mútues i errònies que intercanvien els amants. O’Hara escriu del que coneix, però no hi ha partits presos, i la literatura en surt guanyant.